Una big band a la catalana

Publicat el dia 29th Apr 2015

Molt s’ha escrit –i parlat- últimament sobre la cobla fora de l’àmbit purament sardanístic, ja sigui en mitjans escrits o bé en forma de col·loquis i debats. Amb aquest article, m’agradaria anar una mica més enllà: la música moderna dins el món de la cobla. Artistes de la talla de Roger Mas, Obeses o la Companyia Elèctrica Dharma han incorporat la cobla en algun dels seus treballs, però segurament han passat força desapercebuts els Esclats per a cobla i piano jazz trio de Manel Camp o bé La Llegenda de Sant Jordi també per a cobla i trio de jazz de Lluís Vidal.

De la mateixa manera que Pep Ventura (amb el Capricho per a tenora), Joan Carreras amb el Caprici simfònic n. 1, Eduard Toldrà amb la seva glossa Les danses de Vilanova i Josep Serra amb Presents de boda van introduir la cobla al món de la música simfònica, Santi Arisa, amb el projecte Sardanova, va fer un primer intent d’acostar la cobla al llenguatge de la música moderna. Una altra obra remarcable és l’adaptació per part de Bernat Castillejo de la Rhapsody in blue de George Gershwin per a cobla i piano.

Així doncs, amb obres més recents com la sardana d’aire gerswinià Mataró Ciutat Pubilla 2009 del castelloní Marc Timón, s’ha contribuït a intentar explotar la vessant de la cobla més propera al jazz i la música moderna. Malgrat les obres i autors mencionats en l’article, les possibilitats de la nostra formació musical per excel·lència en aquest camp encara tenen molt terreny per córrer.

Si a una cobla estàndard li afegim un piano i una bateria, tenim gairebé els elements d’una big band –com ja se l’ha anomenat repetidament- a la catalana: una secció de metalls gairebé equiparable a la d’una big band, un contrabaix ja usual en aquestes formacions americanes, i una secció d’instruments de canya amb l’afegit del flabiol igualables als saxòfons alts i tenors però amb la potència multiplicada exponencialment. Per tot això, i amb projectes com les iniciàtiques col·laboracions de la Cobla Mediterrània amb la Companyia Elèctrica Dharma, les iniciatives de la Cobla Reus Jove amb el projecte Cobla & Swing (juntament amb la Cobla Sant Jordi) o bé Clàssics del jazz crec que la música moderna pot aportar una alternativa renovadora i molt potent musicalment al ja prou conegut món de la cobla.

Precisament d’un d’aquests projectes, Cobla & Swing, és la peça que us proposo a l'inici de l'article, La Serp dels Comuns, un swing dins de l’obra per a cobla i percussió Fantasies del Ges del blanenc Pitu Chamorro interpretada conjuntament per les cobles Reus Jove i Sant Jordi – Ciutat de Barcelona.

 

Lluís Gual